Hem visitat el Refugi 307

Avui hem anat a visitar el refugi 307 a Barcelona. Havíem treballat el tema, però en volíem saber més.

 A continuació podeu veure algunes fotos d’aquesta sortida.

Vodpod videos no longer available.

També ens han dit que seria interessant veure un documental sobre els bombardejos de ciutats catalanes, els quals es fan responsables a l’aviació alemanya e italiana.

Aquest documental té una durada de 25 minuts, es va produir l’any 1938 i té per títol “CATALUNYA MÀRTIR”.

Advertisements

21 pensaments sobre “Hem visitat el Refugi 307

  1. Eva i Eli diu:

    L’excursió ha estat molt interessant. Hem après moltes coses:
    Quan hi havia bombardejos i la gent no arribaven als refugis, s’havien d’estirar al terra perquè així era més dificil que els toqués la metralla que era el que portaven les bombes.
    Després ens han explicat que els nens amb les seves mans petites ajudaven a construir el refugi posant materials a la volta dels arcs. També ens han dit que el doctor Trueta, va descobrir que perquè no s’infectés les ferides s’havien de rentar amb aigua i sabó.

  2. Albert diu:

    La visitar el Refugi 307 de Barcelona ha estat molt divertida i a la vegada molt interessant. El refugi està molt ben construit, la forma d’arc que té està feta perquè quan caigui les bombes tot el pes de l’impacte que reb el sostre se’n vagi cap els laterals. Té fins hi tot la infermeria i la sala pels nens petits, té labavos, també un lloc on queia una font cap a dins del refugi per un forat i és d’on treien l’aigua la gent que no en portava, també hi havia mantes perquè la gent que vigués a dins ferida com que hi ha molta humitat la ferida faria molt mal, així que amb les mantes ho tapen. A dins hi cabien més de dos mil quatre-centes persones. I també tenien el cable elèctric per on hi havia la llum. Hi havia vegades que la gent s’havia d’esperar màxim, una hora.
    Abans d’entrar al refugi hem estat una estona en un petit parc esmorzant, i després hem entrat a dins. Ens havien separat per grups, de cada grup una persona tenia un mapa, una altra un full on hi dibuixava totes les coses que veien interessants i la resta obserbava i escrivia coses en el full.
    Ha sigut una experiència magnífica entrar en un dels refugis més importants de “La Guerra Civil”! 😀

  3. Emma diu:

    Anar al refugi 307 m’ha agradat molt.
    He aprés moltes coses com: Els lavabos sempre estaven a les entrades perquè així la pudor sortia per les portes. També que hi havia gent que no anava als refugis com la gent que tenia clautofòvia o la gent que era molt gran, llavors els seus familiars es quedaven amb ells.
    També he aprés que al refugi 307 va viure una famíla durant 11 anys i el nostre grup vàrem anar el lloc on vivien.
    També ens han explicat que la gent no podia parlar molt als refugis per que es provocaven discussions i que tampoc la gent podia baixar amb armes als refugis per si es provocava una baralla. Després ens han dit que tots el nens ajudaven a fer els refugis. Això ha sigut el que he aprés a l’excurció més el que han dit l’Abert, l’Eva i l’Eli.

  4. Arantxa diu:

    L’excursió ha estat bé, el principi quan la noia estava explicant m’avorria una miqueta perquè la majoria de les coses ja les sabia. Aqui he aprés que durant el primer bombardeig la gent es va quedar bocabadada perquè no era normal veure avions. També ha explicat que si estaves al carrer t’haviess de llençar al terra perquè les bombes portaven metralla i si estaves dret era més fàcil que acabessis ferit.
    Després hem entrat i m’ha encantat veure aquells lavabos, no imiginava que fossín així.

    He après molt aquest tema gràcies per tot .

  5. Joan diu:

    Ahir dia 2-12-2011 vam anar a visitar el refugi 307. Vam aprender moltes coses. L’Emma que era la nostra monitora ens va dir i ensenyar que hi havia una guàrderia pels nens, tambè hi havia una enfermeria per si hi havia gent ferida de les bombes que van caure o si es donaven un cop contra la paret, tambè pels que tenian claustrofòvia i atacs de pànic.
    El sostre del refugi té forma d’arc i està fet així perquè quan caiguin les bombes tot el pes de l’impacte que reb el sostre se’n vagi cap els laterals.
    Aquest refugi el van construir els nens, les mares i els homes de més de 45 anys a pic i pala, mentres que els altres homes estaven al front de la Guerra Civil.

  6. Javi diu:

    La Guerra Civil va ser molt dura. Els bombardejos van destruir molta població. No em puc creure que els refugis els construien els nens de la nostra edat i gent que no era paleta perquè estan molt ben fets! També m’ha impressionat que, fins i tot, escrivien les normes a les parets, dormien al terra i sense ser elecrtricistes instal·laven llums elèctriques.

  7. Diego diu:

    La visita al refugi va ser realment interessant. Abans d’anar al refugi vam esmorzar en un parc, i allà vam passar una bona estona.
    Quan vam anar al refugi, ja va començar la visita. Primer ens van fer una introducció per saber què veuríem al refugi. Abans d’entrar ens van separar en tres grups, i a cada grup, en uns petits grupets. A dintre ens van explicar moltes coses (algunes d’aquestes ja m’he les havia après, però d’altres no). Ens van dir que van tardar tota la guerra en construir-lo i que al refugi hi havia normes, però de moment només se’n sabien dues. També ens van explicar que la sala dels nens petits estava construïda malament (sort que se’n van adonar a temps perquè sinó hi podria haver estat una catàstrofe). Una altra cosa que ens van explicar és que moltes informacions que ara saben del refugi són gràcies a un senyor que va ajudar a construir-lo quan tenia 14 anys.

    Vaig apendre moltes coses més que segur que altres companys les explicaran.

  8. Ariadna diu:

    Aquesta sortida ha estat espectacular, hem aprés molt sobre com van viure els nens la guerra cívil espanyola, ha estat interessant.

  9. Vinyet diu:

    El video i la visita al Refugi han estat molt bé, però el problema del video és que no es veien les lletres, eren molt petites. El que més em va agradar de la visita va ser TOT, tot em va agradar perqè era molt interessant. En el meu grup, el primer que va entrar, el monitor es deia Marc i ens va ensenyar moltes coses que no sabíem. Per visitar el Refugi fas una bona caminata, quan vam sortir les meves cames estaven fetes pols. Va ser molt interessant!!!

  10. Carla diu:

    El dia 2-12-11 vam anar a Barcelona a veure al refugi 307, per a mi va ser molt interessant vam veure tot el refugi per dins, els lavabos, la infermeria per curar a la gent ferida de metralla. Els nen petits ajudaven a posar pedres als forats amb les seves mans petitetes. Teniem un quadernet per escriure i dibuixar les coses que havíem vist, i també hi havia un mapa per veure on estàvem. Estava molt ben construït perquè no caigués amb els bombardejos ni amb la metralla. Per a mi va estar una excursió impressionant!

  11. Victoria diu:

    El refugi 307 és molt interessant, hi havia de tot: lavabos que estaven al costat de les portes per la mala olor, infermeria, xemeneia…..
    Al refugi hi havia normes que tothom havia de cumplir com: no cridar, no córrer, no parlar, no portar armes…..
    Després de la guerra hi va viure una família durant molts anys perquè no tenien casa. Espero tornar a fer una excursió com aquesta.

  12. David diu:

    Visitar el Refugi 307 ha estat una experiència molt impactant al saber tots els desastres que passaven les pobres persones que no tenien lloc on refugiar-se. Per “sort” van poder fer aquest refugi tan ben construït amb forma d’arc que està feta perquè quan caiguin les bombes, tot el pes que portin caurà pels laterals. Per això la gent que tenia aquell refugi a prop de casa seva, estava de sort.
    El refugi té diferents sales: “una sala d’estar”, on la gent descansava i es tapava amb les mantes si tenien fred, uns petits lavabos, una sala per als nens petits que al principi estava mal feta però després la van arreglar, una imfermeria…
    Ens van explicar que allí dintre hi cabien unes 2000 persones, però 5 persones per metre quadrat, llavors les persones havien d’estar ben apretades. Hi havien unes petites pintures que no es veien les quals deien una série de normes que havien de complir. També vam veure que per saber on era l’electricitat feien una marca (una línia blava).
    Va ser una excursió molt instructiva perquè vaig aprendre coses noves!

    • Adrián diu:

      Hola David m’he llegit el teu comentari i m’ha agradat moltissim ja que jo no hi vaig poder anar.
      La teva informació i la d’altres companys m’han servit molt.

  13. Adrián diu:

    Anna sento no haver pogut anar al refugi 307. Espero que al menys us ho hagueu passat molt bè!!!
    Doncs espero que m’ho expliqueu tot, d’acord?

    Adeu!

    • Anna diu:

      Adrián, si llegeixes els comentaris dels teus companys te’n podràs fer una idea de la visita. Les fotos també il·lustren, en part, la sortida.
      Anna

      • Adrián diu:

        Clar que sí Anna, ja m’he llegit 7 comentaris i sembla que jo també hi hagués estat.
        Moltes gràcies companys i companyes!

  14. Pol Vadim diu:

    La visita al refugi 307 em va impressionar molt: com la gent es refugiava als refugis amb la humitat i el fred, i com es menjava perquè allà no hi havia neveres, i el temps que passaven allà dins.
    La guia que ens va tocar em va ensenyar coses com: que els lavabos eren uns forats al terra, que tenien una font d’aigua potable, que posaven calç a les parets perquè no hi hagués tanta humitat, que a la infermeria hi havien ficat una doble capa de paret perquè la humitat a les ferides és terrible, que els sostres eren de mitja circunferència perquè les bombes no les enderroqués, que van fer una guarderia però com el sostre estava mal fet i no aguantaria el van fer servir per a ficar la sorra d’excavar, i ens va explicar que tenien llars de foc.

  15. Adrià V diu:

    La visita al refugi 307 em va agradar molt perquè vaig aprendre coses noves com que quan la gent estava construint el refugi volien construir una enfermeria però es van trobar una font i van decidir fer-la a una altra part, també ens van ensenyar els lavabos que hi havien dins del refugi: per a mi feien fàstic.
    En aquesta visita vaig aprendre coses noves que no havíem treballat a l’escola. M’ho vaig passar molt bé.

  16. Lucas diu:

    Aquesta excursió és una de les que més m’ha agradat, perquè m’agrada molt la història.
    L’Emma la que m’explicava les coses del refugi, m’ha ensenyat moltes coses intressants, per exemple que un arquitecte revisava el refugi i la guarderia estava mal feta, deia que estava el sostre pla i que de seguida el sostre cauria.
    O que algunes persones es posaven pals a la boca perquè sinò se’ls trencaven quan passaven els avions…

    M’ha agaradat moltíssim!!!!!!!

  17. Luna diu:

    A mi m’ha agradat molt aquesta escursió, suposo que a tots els meus companys també.
    Vam anar a un parc on hi vam estar poca estona, només quan vam esmorzar i ja està, després vam baixar a la porta del refugi i ens vam asseure, allà. La Mame ens va resumir una mica el que faríem, ens vam repartir en grups, el meu es deia “anti franquistes”, després vàrem entrar. Ens van ensenyar els lavabos, l’infermeria i moltes coses més.
    Felicito a la MAME per la explicasió que ens va donar.

  18. Júlia diu:

    Vam tocar superbé al concert de fi de trimestre, també em va agradar molt participar a les paradetes i lo dels avis va ser extraordinari!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s